PINTANT AMB ARBRES

L´escorça des arbres, amb totes les diferents característiques de cada espècie, ens proporciona una forma i textura per poder dibuixar amb elles; crear pintures a través seu, amb tota la càrrega energètica que la seva presència transmet de manera suggestiva .

Com el rostre de Jesús gravat en el mantell de Verònica, no representa la seva personalitat, sinó que és una empremta borrosa; al·legoria d´una naturalesa superior que deixa petjada com a relíquia del seu misteri.

De la mateixa manera succeeix amb l´escorça dels arbres, quan l´acció del frottage sobre la seva pell, ens transmet l'empremta de la seva història particular.

La imatge resultant no es una representació de l´arbre; a la manera que ho fa el realisme màgic, ens revela la presencia del real invisible. Tant real que propicia els fenòmens més inversemblants i misteriosos... Com les pintures que suggereixen, ho facin de manera espontània.

Així,aspiro a que les pintures es realitzen totes soles, el màxim possible, i que un cop fetes, per la seva idiosincràsia, em portin als llocs on mostrar-les públicament.

No és fàcil, però és força simple: com més espai deixes a l'atzar, a l'espontaneïtat i a tot l'inconscient, més probabilitats existeixen que una part essencial de la pintura final, sigui resultant d'una combinatòria d'elements i factors aliens a les capacitats i la voluntat del mateix autor.

 

 

Pins (Pinus pinea_Pinus halepensis)

Etern adolescent, creix joganer i valent, sense aturar-se. Estima la companyia pero no depen dels altres. Les seves fulles de tijes fines i llargues, s´agrupen en poms que quan l´aire pentina, fan una suau remor de mar.

Albercoquer (Prunus armeniaca)

L´arbre de l´amor, és molt generós i tranquil. Creix fort i en quan pot ja dona fruits. No necessita gaire  però si tens cura, encara et dona més. Sempre de cop i en abundancia, com un rellotge, per sant Joan.

  

 

Acàcia (Gleditsia triacanthos)

Robust i senzill, creix sense aturar-se, donant ombra silenciosa al pas de qualsevol. Es protegéix de la solitud, amb la seva dura escorça que en profonds surcs entretena el seu tronc i deixa empremta. 

Pollancre (Populus nigra)

Alt i lluminós, creix elegant i amb rapidesa. Les seves fulles com castenyoles remogudes per l`aire, marquen un ritme suau i tremolós. L´escorça esquerdada i blanquinosa, fa de pissarra de signes circumstancials que invita als solitaris deixar constància del seu pas o pes.

Olivera (olea europeae)

Forta i sòbria, transpua solvencia i saviesa de socarrel fins a les seves afinades fulles. La seva escorça irregular s´arrapa al tronc llenyós i recargulat, i com tot en ella, s ´alimenta tant de la llum com del vent que la despentina.

Plàtan (platanus hispanica)

Es sense dubte de tots els arbres, el que mostra un aspecte més canviant. La seva pell muda constantment, composant irregulars i suggestius dibuixos en l´escorça. Dona una ombra daurada i refrescant, i les seves fulles, remogudes pel vent,  creen una melodía suau i tranquila.

Magraner (Punica granatum)

L´essència de l ´amor rau en el seu fruit. Potser per això sembla esquerp i de pocs amics. Fins i tot es protegéis amb les seves branques plenes de llargues espines. L´escorça feble i aspre tampoc no invita al tacte i t´aparta del tresor.

 

Vinya (Vitis vinífera)

Planta llenyosa i trepadora; el seu tronc retorçat i sinuós proporciona una escorça dura i de color marronós fosc que s´obre en tires llargues i longitudinals de força expressiva. La vinya absorveix en el cep tots els focs de la terra; aquest sucre satànic destil.lat per les violències del volcà… L´embriaguesa de l´home implementa el deliri de la vinya. (Rachilde).

Xiprer (cipressus sempervirens)

Com una enorme flama silenciosa, s´alça esbelta cap el cel protector. L´escorça estriada, dura i llenyosa deixa la seva emprenta vigorosa amb sobrietat. La seva ombra allargada i prima, indica el camí i ens dona companyia.

Abet del Liban (Cedris libani)

Esbelt i alt, te la copa amplia i oberta. S´alça majestuós amb una fortaleça que la seva ecorça evidencia amb les llargues i dures estries que revesteixen el seu tronc fibrós.

 

Palmera (Phoenix canariensis)

Resistent al fred, creix lentament i de manera imparable cap el cel, com una flama esbelta. La seva copa recull l´aigua de la pluja i les arrels s´ensorren al terra, buscant l´aigua més profunda del subsòl.
L´escorça que varia al llarg del seu creixement, presenta petites estries alineades en ordre geomètric i rítmic, creant formes semblants als gràfics d´un electrocardiograma o d´un dibuix informàtic.

 

 PINTANT AMB ARBRES

El procés pictòric es tant personal com aleatoris els seus resultats, perquè els tipus de pigments, papers i suports, són tan determinants com ho són l'estat anímic i les condicions ambientals. Una combinatòria de factors diversos que multipliquen les probabilitats per tal que operi la lògica de l'atzar.

Ho dedueixo així de la meva pràctica artística: tinc una funció com a transmissor de coneixement i informació, entre una font emissora (arbre), primera matèria de la imatge que elaboro, i un receptor (la mirada de l´altre), que, en un procés de comunicació, acaben per definir la imatge final.

El projecte Artbrada, es fonamenta en una experimentació plàstica determinada per l'atzar i embrancada dins el binomi, implícit en tota pràctica artística, que s´estableix entre conscient/inconscient, art/natura i objecte/subjecte,

Una altra qüestió és el de la naturalesa mateixa de la imatge, i si com a part d'un procés visual, aquesta s'imposa per la seva funció òptica o com a resultat d'una activitat de comprensió. Perquè la mirada és la que construeix la imatge, i sense mirada, la imatge resta invisible, sense sentit.

A partir d'aquesta premissa ineludible, podem considerar que tota obra artística, és el resultat d'un procés de comprensió, motivat per una voluntat d´expressiva, sigui amb finalitats artístiques i/o per inquietuds personals en la recerca del sentit de les coses.

Sigui com sigui, l'obra només tindrà sentit en la mesura que la mirada de l'altre la faci visible. Com quan és exposada al públic i poden establir-se les complicitats i confluències entre l'autor i l´espectador. Entre la imatge i la mirada que li dona sentit.